IMATGES

Els veïns del C/ Francesc Coll, n'estan farts !!!

Sr. Antonio Julián, fins quan?

Sr. Antonio Julián fins quan?

Sr. Antonio Julián fins quan?

Sr. Antonio Julián fins quan?

Sr. Antonio Julián fins quan?

ABOCADOR IL·LEGAL ¡¡ RESPONSABILITATS JA !!!

El murri ha estat vist sempre com un personatge simpàtic tot i que malgrat això no era menys delicte el que feia. Es típicament del nostre país mirar amb simpatia qui fa us de recursos imaginatius per posar-li “cara” a fets i situacions del dia a dia.

En el cas que ens ocupa a més hi ha també la variable “simpatia o rebuig” normal en qualsevol fet que es produeix al municipi, uns perquè son parents, els altres perquè els hi deuen un favor, altres perquè no els poden veure...

Malgrat tot aquestes variables, hi ha actituds que sense remeï condueixen a la catàstrofe. Una d’elles és el “tot si val” i no “passa res”. Quan en un pati d’escola es juga un partit d’aquells que enfronten a 16 jugadors per banda sempre hi ha un moment en el que el més galtes de la classe crida “ tot si val”. Aquest és el senyal de que el partit acabarà en drama. El que fins aquest moment era una diversió passa a ser el preludi d’una baralla, i es que fins i tot coses tant desorganitzades com el pati d’una escola han de mantenir les seves mínimes regles de respecte.

En aquest escrit vull exposar la meva opinió personal respecte al ja tant comentat cas de l’abocador il·legal.

Crec que per poder desgranar bé tot el seguit d’irregularitats s’han de diferenciar 3 àmbits d’actuació:

- Privat.
- Funcionariat de l’ajuntament.
- Polític.

Àmbit privat: Hi ha tres individus que acorden uns tractes totalment privats, resultant que dos d’ells fan un ús irregular d’un solar propietat del tercer, al realitzar una activitat no permesa. Arrel de denúncies de Súria, els grups de l’oposició fan una denúncia a l’Agència Catalana de Residus i aquest organisme obra i inicia un expedient que actualment s’està tramitant.

Àmbit funcionarial: Dos policies locals, un d’ells el càrrec de més graduació del cos, incompleixen el reglament de policies locals segons la Llei 16/1991, de 10 de juliol. Per aquest motiu, és del tot impensable que el nostre alcalde no obri expedient sancionador a aquest dos treballadors de l’ajuntament. Les lleis hi són per complir-les.

Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals

Capítol III. Els principis d'actuació i les funcions

Article 10

1 Els principis bàsics d'actuació dels policies locals són els següents:
c) Actuar amb integritat i dignitat i, en particular, abstenir-se de participar en qualsevol acte de corrupció i oposar-s'hi amb fermesa.
2 Els policies locals són responsables personalment i directament dels actes en què, en el compliment de llurs funcions, infringeixin o vulnerin, per acció o per omissió, les normes legals, les normes reglamentàries que regeixen llur professió i els principis enunciats a l'apartat 1, sens perjudici de la responsabilitat patrimonial que pugui correspondre a les administracions públiques.

Article 11

Corresponen a les policies locals, en llur àmbit d'actuació, les funcions següents:
d) Exercir de policia administrativa, a fi d'assegurar el compliment dels reglaments, de les ordenances, dels bans, de les resolucions i de les altres disposicions i actes municipals, d'acord amb la normativa vigent.
f) Dur a terme diligències de prevenció i actuacions destinades a evitar la comissió d'actes delictuosos, en el qual cas han de comunicar les actuacions dutes a terme a les forces o els cossos de seguretat competents.
k) Vetllar pel compliment de la normativa vigent en matèria de medi ambient i de protecció de l'entorn.

Capítol II. El cap del cos de la policia local

Correspon al cap del cos:

a) Dirigir, coordinar i supervisar les operacions del cos, i també les activitats
administratives, per assegurar-ne l'eficàcia.
d) Informar l'alcalde, o el càrrec en qui aquest delegui, del funcionament del servei.

Capítol I. Les faltes i les sancions

Article 48

Són faltes molt greus:
f) Qualsevol acte de prevaricació o suborn i el fet de no evitar-lo o no denunciar-lo.
n) L'incompliment de les normes sobre incompatibilitat

Article 49

Són faltes greus:
c) Els actes i les conductes que atempten contra el decor i la dignitat dels funcionaris, contra la imatge del cos i contra el prestigi i la consideració deguts a la corporació.
o) L'incompliment per negligència greu dels deures derivats de la pròpia funció.

Article 52

2 Per una falta molt greu s'ha d'imposar alguna de les sancions següents:

a) La separació del servei.

b) La suspensió de funcions, per més d'un any i menys de sis, amb pèrdua de les retribucions.

3 Per una falta greu s'ha d'imposar alguna de les sancions següents:

a) La suspensió de funcions, per més de quinze dies i menys d'un any, amb pèrdua de les retribucions.

b) El trasllat a un altre lloc de treball.

Els funcionaris incorren igualment en incompatibilitats, i l’única solució que tenen aquests senyors és que optin on volen treballar, a la seva empresa privada o com a policies locals (evidentment amb la sanció segons llei 16/1991, triïn l’opció que triïn)

-Real Decreto Legislativo 2/2000, de 16 de junio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Contratos de las Administraciones Públicas.

Artículo 20. Prohibiciones de contratar.
En ningún caso podrán contratar con la Administración las personas en quienes concurra alguna de las circunstancias siguientes:
e) Estar incursa la persona física o los administradores de la persona jurídica en alguno de los supuestos de la Ley 12/1995, de 11 de mayo, de incompatibilidades de los miembros del Gobierno de la Nación y de los altos cargos de la Administración General del Estado, de la Ley 53/1984, de 26 de diciembre, de incompatibilidades del personal al servicio de las administraciones públicas o tratarse de cualquiera de los cargos electivos regulados en la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General, en los términos establecidos en la misma.
La prohibición alcanza igualmente a los cónyuges, personas vinculadas con análoga
relación de convivencia afectiva y descendientes de las personas a que se refiere el
párrafo anterior, siempre que, respecto de los últimos, dichas personas ostenten su
representación legal.
Las disposiciones a las que se refiere este apartado serán aplicables a las
Comunidades Autónomas y a las Entidades locales en los términos que
respectivamente les sean aplicables.

53/1984, de 26 de diciembre, de Incompatibilidades del personal al servicio de las Administraciones Públicas
Artículo 12
12.1. En todo caso, el personal comprendido en el ámbito de aplicación de esta Ley no podrá ejercer las actividades siguientes:
a) El desempeño de actividades privadas, incluidas las de carácter profesional, sea por cuenta propia o bajo la dependencia o al servicio de Entidades o particulares, o en los asuntos en los que esté interviniendo, haya intervenido en los dos últimos años o tenga que intervenir por razón del puesto público.
Se incluyen en especial en esta incompatibilidad las actividades profesionales prestadas a personas a quienes se esté obligado a atender en el desempeño del puesto público:
c) El desempeño, por sí o por persona interpuesta, de cargos de todo orden en Empresas o Sociedades concesionarias, contratistas de obras, servicios o suministros, arrendatarias o administradoras de monopolios, o con participación o aval del sector público, cualquiera que sea la configuración jurídica de aquéllas.
d) La participación superior al 10 por 100 en el capital de las Empresas o Sociedades a que se refiere el párrafo anterior
Artículo 14
El ejercicio de actividades profesionales, laborales, mercantiles o industriales fuera de las Administraciones Públicas requerirá el previo reconocimiento de compatibilidad.
La resolución motivada reconociendo la compatibilidad o declarando la incompatibilidad, que se dictará en el plazo de dos meses, corresponde al Ministerio de la Presidencia, a propuesta del Subsecretario del Departamento correspondiente;al órgano competente de la Comunidad Autónoma o al Pleno de la Corporación Local, previo informe, en su caso, de los Directores de los Organismos, Entes y Empresas públicas.
Los reconocimientos de compatibilidad no podrán modificar la jornada de trabajo y horario del interesado y quedarán automáticamente sin efecto en caso de cambio de puesto en el sector público.
Artículo 2020.1
El incumplimiento de lo dispuesto en los artículos anteriores será sancionado conforme al régimen disciplinario de aplicación, sin perjuicio de la ejecutividad de la incompatibilidad en que se haya incurrido

Àmbit polític: Potser començaria a ser hora que el nostre batlle a part de tots els càrrecs que tingui per la comarca, vetlles pel bon funcionament del nostre ajuntament: Fa uns mesos vaig fer en un escrit la següent reflexió:

“Els serveis tècnics municipals i jurídics estan mancats d’empenta i ganes de superació, i els seus caps veuen el poble més com un negoci que no pas com un servei al poble. Desconeixen les NNSS, per això es realitza el projecte del Petit Estel fora de normativa. Actuen per conveniència, es fan actuacions al Casinet que abans s’han prohibit als veïns del Poble Vell. Hi ha un rumor constant que sempre s’equivoquen a favor del mateixos, el famós “ens han colat un gol”.

Els responsables municipals, han de complir i fer complir les lleis i normatives a tothom. Amb quina força moral pot demanar el consistori als seus veïns que compleixin les lleis si l’ajuntament és el primer que no les defensa? Com a reflexió volem indicar el següent: la primera equivocació és un error, la segona és mala sort , la tercera ja és vici i el vici a l’administració pública té altres noms; deixadesa, corrupció, incompetència...”

Vist el que ha passat en els darrers mesos, hi ha unes preguntes que molts ens fem: On és el Sr. Secretari? Es normal que hi hagi tantes irregularitats jurídiques a Súria?

I l’autoritat del Sr. Alcalde? En aquest cas que ha passat, al Sr. Alcalde no li queda altre remei que impulsar la dimissió del regidor culpable de la situació, o bé, prendre una decisió i deixar-lo sense competències i sense regidoria. No hi ha cap altra solució. El Sr. Alcalde ha de ser valent, si no ho fa, només li quedarà la solució d’assumir ell mateix les responsabilitats polítiques, i deixar l’alcaldia.

El poble està esperant la decisió del seu Alcalde.

Valentí Sastre

President Assemblea Local CiU a Súria

POSICIÓ DE CIU A LA CONSULTA POPULAR DE SURIA

Fa uns dies els responsables del Setmanari de Súria, ens van fer arribar unes preguntes per a que nosaltres com a grup polític de la població contestéssim i ells en publicarien les nostres respostes.

Vist el que ha sortit publicat al setmanari, nosaltres deixem tot seguit les nostres respostes, ja que considerem que la nostra posició al voltant d’aquest tema no ha estat publicat segons el nostre pensament.

Ens agradaria que si els responsables del setmanari volen fer aquest tipus de “joc” publiquin les respostes en l’ordre que han fet les preguntes, ja que en la nostre resposta inicial queda claríssim que estem a favor de les consultes populars sempre que siguin promogudes per entitats no polítiques.

El que volem deixar clar que no podem promoure ni donar suport a una consulta promoguda per un partit polític, és més creiem que la moció que presentarà ERC el proper ple no aporta res, ja que l’únic que diu és que si alguna entitat popular es presenta per organitzar la consulta li hem de donar suport.

Nosaltres a qualsevol consulta popular promoguda per una entitat li donarem suport, però ara l’important es que alguna entitat doni el pas, nosaltres i els republicans, per moltes mocions que presentem no poden fer-ho.

Deixem les preguntes i les nostres respostes.

Està el seu grup a favor que es celebri a Súria una consulta popular per a la independència de Catalunya, en els termes següents: «ESTÀ D’ACORD QUE CATALUNYA ESDEVINGUI UN ESTAT DE DRET, INDEPENDENT, DEMOCRÀTIC I SOCIAL, INTEGRAT EN LA UNIÓ EUROPEA?»

CiU sempre ha defensat el dret a l’autodeterminació, per això ens definim com a Nacionalistes i estem a favor que es celebri una consulta popular amb els termes de la pregunta

Recolzaria una moció en aquest sentit?

Com a grup polític municipal no podem recolzar cap moció en aquests termes. Hi ha un Estat de Dret i les seves institucions estan regulades per lleis. Els ajuntaments no poden donar suport a cap consulta d’aquest tipus, en l’actualitat aquestes consultes només les pot iniciar l’estat espanyol. Un recolzament per part de qualsevol grup polític municipal provoca una il·legalitat de la consulta.

El seu grup s’afegiria a una hipotètica plataforma o coordinadora per a la convocatòria de la consulta?

A nivell personal qualsevol militant de CiU té llibertat per recolzar o rebutjar aquesta consulta. A nivell de grup ja s’ha dit que seria un error.

L’Ajuntament de Súria hauria de proporcionar suport logístic (instal·lacions, material, urnes...) i/o destinar diners públics a aquesta plataforma per a organitzar la consulta?

Amb l’experiència d’Arenys creiem que l’Ajuntament s’ha de mantenir com a institució al marge, ha de ser una consulta totalment popular a nivell organitzatiu i participatiu.

Considera que la convocatòria representaria la voluntat dels suriencs o només hi anirien a votar de manera majoritària els convençuts?

Dependrà de la repercussió informativa que hi hagi a nivell de Catalunya , sembla ser que pot haver-hi una sola data per a totes les consultes populars. Això pot fer que hi vagi més gent, i segur que aniran a votar la majoria dels convençuts.

A partir de quin percentatge de vilatans amb dret a vot, creuen que el resultat seria representatiu?

Donat que és una consulta popular qualsevol percentatge pot ser ( o no ) vàlid. Creiem que en una futura consulta tutelada pel Parlament de Catalunya, hauria d’haver-hi una xifra superior al 60% de votants amb dret de vot, així el resultat del plebiscit tindria una força majoritària i clara.

CiU Súria

VISITA AL PARLAMENT DE CATALUNYA

Estem organitzant pel proper dissabte 28 de novembre, a les 12,30h. una visita al Parlament de Catalunya, amb un guia d'excepció el Sr.Lluís Corominas, Vicepresident segon del Parlament.

Us anirem informant de més detalls de la sortida en breu.

RETRATATS I A TOT COLOR

En el nº. 9.025 del regió7 d'avui dissabte 10 d'octubre del 2009, situat a les pagines inicials del diari ha sortit publicada la seguënt noticia:

Sancionaran per abocament il·legal policies de Súria que fan d'empresaris

El cap de la Policia Local i un altre agent tenen un negoci de residus de construccio. L'empresa va llençar runes il·legalment en un solar d'un regidor del govern. El sector considera que l'empresa dels policies fa competència deslleial.

En les pagines següents s'explica com ls grups de l'oposició, GIS, AIS i CiU en el ple del mes de maig ja varen denunciar les pràctiques il·legals que hi havia en el abocador. També es fa esment de la denuncia conjunta dels 3 grups de l'oposició davant medi ambient.

Hi ha també una escrit de les empreses de residus de la comarca que es senten vetades i perseguides si volen treballar al nostre poble.

Per finalitzar volem deixar-vos un altra frase de l'escrit que creiem molt interessant:

La llei impedeix que un funcionari tingui una activitat privada prestada a persones a qui atengui l'administració

Personalment com a President de Convergencia a Súria m'agardaria que el Sr. Julian, batlle del nostre poble agafi el brau per les banyes i tingui una resposta contundent i exemplar envers aquesta questió, ja fa masses dies que estem perdent el temps. Si no es així farem consultes al nostre partit per portar aquest tema a la fiscalia.

I TU, QUE EN PENSES?

El president del govern espanyol Sr. Rodríguez Zapatero ha autoritzat que la píndola postcoital pugui ser venuda a les farmàcies, sense recepta mèdica ni permís dels pares, a noies i nenes menors d'edat.

Als pares se’ns demana l’autorització per poder penjar fotografies o imatges d'activitats escolars i extraescolars dels nostres fills en un web o en una revista, però no cal que ens assabentem que un empleat de farmàcia ven una píndola per evitar les conseqüències d'un possible embaràs a les nostres filles.

S’ha arribat a una situació esperpèntica, amb un govern que traspassa constantment l'àmbit del privat i familiar per normativitzar-ho tot, i, en canvi, en allò que és de vital importància i seriositat opta per la màniga ampla més incomprensible creient que s'evitaran embarassos no desitjats i donant la impressió que si es pot comprar la píndola a dotze anys és que ja es considera del tot normal que es tinguin relacions sexuals a aquesta edat amb totes les conseqüències.

No es pot estendre a més la cultura que cada setmana, com si fos l’última copa, després d’anar de gresca i tenir relacions sexuals, et prens la pindoleta i ja està.

La setmana passada va sortir el següent article al diari La Vanguardia, el volem compartir amb vosaltres i us fem la pregunta I TU, QUE EN PENSES?

Jóvenes, sexo y lío mental

¿Harán ese camino solas, sin ningún adulto, ni ninguna receta, ni ningún médico? ¡Qué locura!

Pilar Rahola

Mañana lunes ya se podrá comprar sin receta la píldora del día después, ejecutando la decisión que, hace meses, tomó el Gobierno. El debate ya fue enconado en su momento, y presentó tantas aristas ideológicas como complejidad presenta la cuestión. Sería un error considerar que se trata de un debate derecha/izquierda, carca/progre o cualquier otro planteamiento al uso, porque estas cuestiones que afectan a nuestros jóvenes, a la manera de educarlos y a la narrativa con la que, cada cual, escribe los renglones de su vida, escapan rotundamente al maniqueísmo ideológico. Se puede estar a favor de la libertad, y considerar que un medicamento agresivo, que produce una importante sobrecarga hormonal, debe estar bajo control médico. Se puede ser de izquierdas y no apuntarse a la delirante idea de que los preadolescentes son maduros prematuros, que dominan el vademécum tanto como dominan los enigmas de la sexualidad. Se puede ser progre, y no considerar progresista convertir en descontrolada, privada y cara una píldora que, hasta ahora, estaba controlada, era pública y era gratuita. Todo esto se puede ser, y a la inversa, y en todos los casos la cuestión no se plantea en términos de ideologías confrontadas, sino en términos de sentido común. Con toda la sinceridad, creo que una parte de la izquierda lleva bastante tiempo confundiendo el pernil con la longaniza, y en ese considerable lío mental, la libertad también se ha confundido por su pariente cercano llamado libertinaje. No creo que nuestros jóvenes sean más libres porque puedan comprar, sin receta ninguna, un medicamento tan serio como este. No creo que nuestros jóvenes estén más preparados contra los embarazos no deseados porque se los libere de la carga de ir a un médico de cabecera. No creo que nuestros jóvenes sepan mejor lo que es la sexualidad porque hay unos papás políticos, superprogres de la muerte, que los dejan al amparo de su corta edad. Creo que el modo moderno, serio y sensato de ayudar a la juventud a enfrentar los retos de la adolescencia pasa por la intervención, también sensata y seria, de lo público sobre algunos aspectos de lo privado. Los medicamentos, por ejemplo, especialmente si hablamos de enormes cargas hormonales para evitar un embarazo. ¿Harán ese camino solas, sin ningún adulto, ni ninguna receta, ni ningún médico? ¡Qué locura!
Después tendremos informes que hablarán de sexualidad mal entendida, de jóvenes desconcertados, de adolescencias prematuramente acabadas. Y nos lamentaremos y diremos que algo falla en nuestra sociedad. Pero no nos preguntaremos si algunas medidas que tomamos con tanta liberalidad como poco rigor están ayudando a banalizar la sexualidad, dejando a las jóvenes al amparo de su propia suerte. Lo cual no es progresista. Es, sencillamente, insensato.

OFEGATS PER L'ESTÈTICA

Diumenge passat Arenys ens va demostrar que ensenyar les dents és necessari, es va fer un pas valent, a Espanya ningú ho esperava, es per això han quedat amb tres pams de nas, creient que no s'arribaria a fer, i ara, estan espectants amb una pregunta: "I ara què passarà?

Malgrat tot hauriem de tenir els peus a terra, per això us deixem aquesta reflexió del Sr. Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 1957) professor titular d'història contemporània a la Universitat de Barcelona i director acadèmic de l'Àrea d'Estudis Nacional i Identitaris de la Universitat Oberta de Catalunya. Especialista en historiografia i història del nacionalisme.

De Bellvitge estant

Dissabte passat la diputada Meritxell Borràs em va convidar a la Festa Major de Bellvitge, a l’Hospitalet. Hi vaig anar de gust, perquè sempre he cregut que el catalanisme ha de cercar la complicitat del poble, de les classes populars que van arribar a aquest país en uns moments molt difícils. I ho eren tant per als nouvinguts com també per a Catalunya, que no disposava de cap mena de poder polític que li permetés tirar endavant polítiques d’incorporació a la catalanitat com les que es poden dur a terme avui dia. I tanmateix, aquest país no és possible explicar-lo sense el que representa Bellvitge o, en general, aquelles barriades, ciutats i pobles que van acollir els que havien de ser els nous catalans. Dissabte a la nit, a Bellvitge no hi havia ningú que es preocupés pel que havia de passar l’endemà a Arenys de Munt. No els preocupava perquè crec que fins i tot no els havia arribat la brama.
Mentre menjàvem un entrepà en un dels tenderols de la Fira, de cop, a quarts de dotze de la nit, per entre la gent es feien pas el Molt Hble president José Montilla, l’alcadessa de l’Hospitalet i el Ministre de Treball espanyol José Corbacho i senyora. A pesar que Espanya té un índex d’atur que arriba gairebé al 20% i que el govern de la Generalitat és incapaç d’oferir cap mena de solució a l’actual situació de crisi, la camada socialista es passejava tranquil·lament, sense entrebancs, en un barri que consideren seu. I a fe de déu que ho és, perquè com vostès deuen recordar, a les darreres eleccions generals el PSC-PSOE va aconseguir una munió de vots a pesar de l’esvoranc del Gornal i de tots els inconvenients derivats de las ineficiència socialista. A mi m’alegra que els veïns de Bellvitge es vulguin fer una foto amb el president de la Generalitat, es digui Montilla o es digui Mas, però sóc conscient que al catalanisme li queda molta feina a fer per poder capgirar la inèrcia que elecció rere elecció dóna la majoria als socialistes des de fa trenta anys.
Arran de l’enrenou provocat per l’actitud intransigent i miop del govern espanyol amb relació a la consulta independentista convocada a Arenys de Munt, he llegit articles realment il·luminats sobre que en aquest poblet del Maresme començava el camí de la llibertat, la independència i no sé què més. Mirin, a pesar que els independentistes oficials em neguen la condició de ser-ho perquè no coincideixo en l’estratègia plantejada fins ara, la meva opinió, l’opinió d’un independentista convençut, és que a Arenys de Munt no ha començat aquest camí èpic que ens volen fer creure els agitadors de sempre. A tot arreu, la independència s’aconsegueix bé per la força o bé perquè se sap aglutinar una majoria social que la fa inevitable. Com que entre els catalanistes ja fa temps que, per sort, la primera opció ha desaparegut, només ens queda l’alternativa de sumar i sumar i sumar el major nombre de ciutadans al sobiranisme. Contra Bellvitge, o sense Bellvitge, Catalunya no serà mai independent. I això el nacionalisme català ho havia entès perfectament fins que una colla de gent molt voluntariosa, atiats per uns independentistes que tanmateix fan president un socialista que d’Arenys no en vol saber res, ens vol fer creure que perquè ells s’han radicalitzat el país també està abocat a cercar la independència sigui com sigui. I és que és molt fàcil confondre’s quan tot t’ho mires des d’un cotxe oficial, l’ideologisme extrem o des dels barris i pobles, diguem-ne, catalanitzats de soca-rel.
Quan es faci pública la sentència del TC sobre l’Estatut i, per tant, siguin evidents les limitacions de l’anomenat autonomisme, sumat a la segura victòria del sí en la consulta d’Arenys, la temptació del catalanisme serà decretar la fi de la via autonomista per abocar-se de pet cap a l’independentisme pur i dur. I entretant, a Bellvitge, el president Montilla s’hi passejarà amb olor de multituds i a les eleccions de novembre del 2010 segurament hi revalidarà la seva majoria. Victòria que servirà als independentistes oficials per justificar un tercer tripartit. I així anar fent, com sempre, ofegats per l’estètica.

Publicat a elsingulatdigital, el 14/09/2009